Nintendo és actualment el fabricant que s'ha situat líder en aquesta nova tendencia, aprofitant la potencialitat de les seves consoles (Wii, DS) per a desenvolupar jocs interactius, que activin la ment i ampliïn el vocabulari o t'ensenyin un idioma mentres els usuaris es diverteixen. No s'ha de negar que Nintendo segueix i seguirà elaborant jocs amb el dissenys clàssic de superar nivells, disparar i competir, doncs aquesta ha estat sempre la seva essència, però s'ha de tenir en compte que gran part del seu èxit actual està en aquesta nova iniciativa de treure al mercat aquests videojocs que antigament haguessin quedat fóra de catàleg. La estratègia utilitzada per Nintendo ha sigut molt bona, utilitzant grans campanyes de marketing que han estat enormement compensades amb els seus recents èxits de ventes.

Però sota el meu punt de vista, el gran encert de Nintendo, ha sigut la obertura del seu mercat a tot tipus de jugador. Així doncs, sense deixar de banda a joves i adolescents, han inclòs en el seu catàleg jocs per a nens més petits, per a pares, i per a avis. En definitiva, la marca japonesa se l'ha ha ideat per a introduïr en el seu món a tota la familia, i això, educativament parlant, és un gran avenç per part de les videoconsoles, que en el seu nou format, passen a ser un nou món en creixement, amb moltes possibilitats de convertir-se en una GRAN eina educativa en un futur no molt llunyà.
Així doncs, Nintendo, ha creat la plataforma Touch!, que és on s'enquadren tota aquesta nova generació de videojocs que volen aportar tant a joves com a adults, alguna cosa més que diversió. Alguns dels seus èxits més sonats són: Brain Trainning (en que l'usuari s'enfronta a diferents proves i càlculs mentals i la seva arma principal serà la seva pròpia ment), English Trainning (una forma entretinguda i diferent per aprendre l'idioma), Trivial (igual que el tradicional), o Cocina conmigo (joc amb gran quantitat de receptes per aprendre a cuinar plats de tot el món).
D'altra banda, la videoconsola Wii, ha elaborat jocs en que és necessaria la participació i col·laboració de varis jugadors que ja no només necessiten d'un sofà i un mando per a jugar, sinó que ara depenen de la interacció continua d'ells amb el propi joc. Opino que aquesta nova manera de jugar no passarà inadvertida en Casals, Residències, Centres Educatius i demès associacions que estan veient en aquesta interacció una nova manera per a educar als seus usuaris i trobar espais educatius en moments d'oci.

No hay comentarios:
Publicar un comentario