Tecnoautobiografia

Primer de tot, he de dir que tot hi que l'altre dia no vaig aixecar la mà a classe (no volia ser l'únic), hem puc considerar per edat pràcticament de la Generació Einstein. I amb això no vull dir que faci un ús exclussiu de les Noves Tecnologies, ni que hem consideri un "pro" en aquest món; al que em refereixo és que quan jo vaig néixer, el meu món ja estava envoltat de Tecnologia. Al menys, desde que tinc ús de records o memòria, sempre recordaré a casa una tele, una mica més endavant una Game Boy o una Play Station, i inclús un discman o una minicadena.

Ara me n'adono que de fet, amb aquesta introducció, estic comentent el mateix error que els meus companys, que és confondre les noves tecnologies amb el que serien pràcticament les TIC, o amb el que serien les tecnologies artefactuals, i tenint en compte que l'altre dia vaig assistir a classe i puc dir que porto una classe de ventatge, es pot dir que l'error és més gran. Tot hi així, m'agrada no borrar res del que escric i seguiré endavant, doncs ja he esmentat algunes de les que van ser les primeres tecnologies artefactuals de les quals vaig disposar. Més endavant algun Nadal (tecnologia simbòlica que he viscut any rere any, i ja van 20!) descobriria el que era un ordinador, i algun altre el que era el mòbil. També n'hi ha hagut altres de molt importants però menys il·lussionants en la ment d'un nen, com és la roba, el llibre, les ulleres (Eli aquest és teu) o la guitarra.

A part d'aquestes primeres Tecnologies artefactuals que vaig descobrir en els meus primers passos de la infància, puc dir que a casa meva desde petits també vam conéixer de primera el que seria una Tecnologia simbòlica molt habitual. Estic parlant de la religió catòlica. O bueno, més concretament, parlo de creus, de bíblia, o d'anar de tant en quant a l'església. La història és que la família de mon pare sempre ha cregut molt en aquest tipus de símbols, i per tant, durant el que va ser la meva infància els portava a l'ordre del dia. No va ser fins que vaig ésser una mica més gran que va sortir el meu primer esperit crític (després de la fase de preguntes i després de la frase de queixes i contestacions) i em vaig anar desmarcant d'aquest moviment. Per tant, puc dir que aquest va ser el meu primer contacte amb les tecnologies simbòliques.

Potser per tenir una família paterna de tradició catòlica, sempre se li va donar molta importància a precisament això, la família. Pel que fa a les tecnologies organitzatives, la familia és la primera en la que vaig recaure. Desde petit que sempre s'ha mantingut molt la tradició familiar, i he pogut ser partícip de trobades, dinars, comunions, bodes... També a una edat molt jove vaig conéixer, com la majoria de persones, una altra organització, l'escola; i a partir d'aquesta, vaig conéixer altres en les que vaig poder participar, com el futbol o el teatre. Avui dia segueixo en un equip de futbol. Diria que és la organització de persones que més gràcia em fa. De fet, algunes d'aquestes persones em van fer conéixer un altre tipus de tecnologies. Les drogues.

No estic segur de que siguin tecnologies biològiques, però ja que és una tecnoautobiografia, intentaré fer menció de tots els tipus de tecnologies; i com que pràcticament mai he pres medicaments, ni porto una cama ortopèdica, ni he participat amb la meva xicota en la fecundació in-vitro, és la única tecnologia que crec que podria ser biològica que se m'acudeix. Crec que podria ser biològica perquè afecta a la persona (com un medicament), i pot millorar el seu estat. Així doncs, en edat adolescent vaig poder conéixer aquesta tecnologia que de vegades l'anomenen droga, i que em va fer descobrir i percebre llocs als quals no havia arribat abans. I va ser en aquest moment en el que sense donar-me compte ni escollir-ho, vaig passar a formar part d'una altra tecnologia organitzativa, una tribu urbana a la que anomenen "els fumetes". Com ja he dit, jo no vaig escollir-ho, però la societat d'avui dia, s'empenya en organitzar-ho i distribuir-ho tot per grups socials. Així doncs, podem trobar diferents organitzacions, com els hippies, els punkies, raperos, skins (puahh!), de dretes, d'esquerres, conservadors i liberals (la política també és una tecnologia organitzativa), heavies, moteros, raveros... Tot avui dia sembla estar organitzat, i pel que sembla ja no es pot ser una persona normal, doncs la societat s'ha convertit en grups de persones i de pensaments.

http://es.youtube.com/watch?v=g3lqaTast5U
http://es.youtube.com/watch?v=p0RpIzqreCo